Hermès Menswear FW2025 com a exemple d'opulenta sense esforç

Quan pensem en Hermès, el primer que ens ve al cap és una gran casa artesanal parisina que ha dominat tota l'artesania de luxe a nivell mundial. Tanmateix, més enllà de tot això, hi ha una qualitat més en la qual Hermès no té rival: la seva capacitat per manejar el luxe en la seva forma més concentrada amb facilitat. Tot el que fa Véronique Nichanian amb les col·leccions de roba d'home Hermès exemplifica perfectament aquesta habilitat.

L'estètica de la roba d'home Hermès, que va ser creada bàsicament per Nichanian, que la desenvolupa des de fa més de 30 anys, es basa en un equilibri dinàmic entre dues essències aparentment contradictòries: la simplicitat i la indiferència, i el luxe absolut i intransigent. A Hermès, aquests dos elements no només eviten el conflicte, sinó que existeixen en harmonia alegre. Aquest és un art que molts s'esforcen per dominar, però ningú no ho ha aconseguit a aquest nivell.

Com sempre, la col·lecció de l'hivern vinent compta amb molta pell i pell d'ovella, com l'abric voluminós amb pell d'ovella a l'exterior a l'esquena i coll i pell d'ovella a l'interior als detalls del cos laterals, amb butxaques contrastades, que semblaven excepcionalment luxosos. Una jaqueta curta senzilla feta amb la pell de vedella més suau en el color de la nata acabada de batre semblava igualment esplèndida. El contrapunt a la densitat i la suavitat de la pell va ser el vellut amb la seva suavitat i textura, ja que dos looks de vellut completaven l'espectacle. No és el material més comú per a Hermès, aquí semblava fresc i una mica decadent, gràcies a les bufandes de seda al coll de la model, retorçades en bobines i passant per anelles. En general, cal destacar que Hermès ha dominat de manera brillant l'art de l'estilització, que els permet transformar els seus accessoris de les maneres més inesperades.

Els jerseis de caixmir es van combinar amb passamuntanyes amb cremallera, i aquesta combinació semblava especialment sorprenent a l'ombra de maó vermell. Les trinxeres presentaven un folre càlid que recordava una manta clàssica d'Hermès amb un estampat geomètric. Els impermeables van ser fets de cotó amb un tractament especial de vinil impermeable, donant un subtil encant dels anys 1970. Tots els accessoris coneguts de la gran bossa Birkin per a homes estaven amagats a l'interior, deixant només els seus contorns fugaços de punts visibles a l'exterior. Aquest joc intel·ligent i subtil amb detalls i davantals té un toc d'ironia, però el seu objectiu principal és alleugerir la imatge, fer-la contemporània i afegir una espontaneïtat curosament elaborada.

Quan parlem de Maison Hermes, no es pot passar per alt una altra de les seves habilitats: l'art de la combinació de colors. Aquesta vegada, la paleta de colors es llegeix com un poema: cafè, bronze, vert crom, ardoise, antracita, céladon, sanguina. No hi va haver un sol xoc de colors nítids, només una harmonia meticulosament elaborada de matisos complexos.

L'atractiu màgic d'Hermès s'arrela en matisos, contrapunts i connotacions subtils que permeten que aquests articles, elaborats amb els materials més impecables i sense compromisos, apareguin despreocupats i sense esforç. En aquest art de la luxosa indiferència, Hermès ha aconseguit un nivell inigualable de sofisticació i facilitat.

Cortesia: Hermès

Text: Elena Stafyeva